Dissabte ja vam veure com la gent es deixava portar per la corrent del riu, deixant les coses (roba i altres pertinences) a la vora del riu, sense cap perill que ningú ho robi. Ens van agafar unes ganes irrefrenables de banyar-nos i experimentar això.
Així doncs, diumenge tarda, després de la migdiada, i amb el baynador a sota els pantalons, vam baixar a fer uns banyets...
El pobre Ramón es va quedar amb les ganes de banyar-se, però almenys va poder remullar-se els peus.
1 comentari:
el crit de està fredaaa està fredaaa... jajaja... quin riure..
Publica un comentari a l'entrada